Um Josep Maria de Segarra com boa crítica

Sempre se pode ler com o traductor de google catalao-português...

Un Sagarra que espaterra

El teatre del Sol acull la interpretació de fragments de l'obra de Josep Maria de Segarra a càrrec de Montse Martínez i Enric López

Montse Barderi
Ult. Act. 08/02/2010 09:16

Que el Teatre del Sol estimen la paraula d’aquest autor és evident només resseguint les quatre traduccions de Shakespeare interpretades a aquest teatre i o l’estrena d’El Cafè de la Marina l’any 1994. En aquesta ocasió, durant més d’una hora Montse Martínez i Enric López, sota la direcció de Ramon Ribalta, no reciten sinó que interpreten – i de quina manera! - fragments de l’obra de Sagarra com l’Hostal de la Glòria, l’Estrella dels miracles, l’Hereu i la forastera, La Rambla de les floristes i Reina. I la veritat és que espatarren amb les seves magnífiques interpretacions d’homes i dones pobres i dignes, maldestres però nobles que encarnen aquella dicotomia tan nostra i tan irresoluble del seny i la rauxa, el desig i el senderi.

En aquest muntatge veiem l’entrellat de cadascuna de les obres de Sagarra; fem un tastet de la qualitat d’aquest autor; en descobrim el seu univers i temàtica pròpia; comprovem de primera mà la riquesa d’un llenguatge tensat i precís com l’arc i fletxa però sense artificis tot i que estigui escrit en vers per a teatre; i, finalment, homenatgem la relació dels actors sabadellencs Domènec Vilarrassa (que n’ha fet la selecció) i Teresa Cunillé amb aquest insigne autor, poeta amarat de classicisme que inicia la seva trajectòria com a dramaturg al teatre Romea. Des de la primera obra va establir una mena d’idil·li amb el públic, i a jutjar per les reaccions d’aquest després de cada fragment a la sala petita del Sol, l’ idil·li perdura i perdurarà sempre si té el suport de bons intèrprets que saben donar volada a les seves paraules. Intèrprets com en aquest cas, que tenen la dificultat afegida de canviar de caràcters i història 5 vegades en una hora, i que només amb el to, l’actitud i el gest ens adonem que ja no són ells sinó uns altres i que de seguida sabrem el que els passa. I ens ho creiem del tot cada vegada.